PRIMERA PART DE LA TEMPORADA DE MTB :)

Sabia quin dia començava, però no sabia quin dia acabaria … juntament amb el meu entrenador Marti Noguera, hem anat setmana a setmana, amb un planning al cap, però no sabíem si el cos aguantaria.

El 2 d’abril penjava els esquís després de més de 20 competicions durant l’hivern, m’agafava una setmana de descans, i el dilluns 10 començàvem amb la setmana 1 de bici. Durant els últims 6 mesos, pràcticament no havia tocat la bici, intentava un cop cada 10 dies, però amb tanta competició i viatge és complicat.

Aquella mateixa setmana, a última hora, vam decidir d’anar a la Volcat (UCI S2 – 3 etapes) a veure com responia el cos, així sumàvem hores de qualitat i sabíem d’on partíem. Sorprenentment amb menys de 500km en els últims 6 mesos, el cos va respondre bé i aquí vam començar a donar-li forma al calendari.

Què ràpid han passat tres mesos, però feliç d’haver pogut complir amb el planning inicial, combinant una mica la marató i el ral·li! Des de la setmana 1, han sigut 13 setmanes seguides, competint cada setmana menys una … un no parar, però disfrutant!

En la marató em sento còmoda, amb confiança i conec bé com el meu cos va responent … L’objectiu a curt termini era trobar-me bé a la Rioja Bike Race, però sobretot el Mundial, i ho vaig complir. Victòria a la Rioja i una onzena posició al Mundial, a prop de les primeres, que va ser una bona motivació per seguir entrenant i encarar les últimes dues setmanes de competicions.

           

 

 

 

 

 

 

 

 

En el ral·li teníem més dubtes, l’any passat vaig competir algunes a nivell nacional, i els resultats van ser discrets. Teníem previst córrer les dues Copes del Món, però amb un interrogant … És el primer any que feia alguna prova internacional de XCO, i no sabia si em veuria capaç de posar-me en alguna Copa del Món. Així que vam anar pas a pas; primer Copa Catalana i Open de Barcelona, ​​vam sortir amb confiança, després Swiss Cup UCI Horse Category acabant amb més confiança … i finalment vam decidir anar a la Copa del Món d’Andorra. D’una banda, estrenar-se a casa em donava un plus de motivació, però alhora em feia més respecte, pensava i si fas el ridícul … però res, tot va sortir millor del que m’esperava. Jo em trobava tranquil·la, amb un circuit amb algun punt tècnic però que no em feia respecte, una bona sortida i un ambient brutal van fer que acabés dins del top 25. Bé!

 

Doncs va, últim esfprç, i anem a la següent a Suïssa! Dilluns vam decidir anar-hi, però em van dir que hi havia alguns salts importants … i si, encara no sabia saltar pràcticament, però vam posar-hi remei. Aquell mateix dilluns, vaig anar fer classes de salts al Bike Park de la Molina, 2 h saltant fins a tenir confiança …. A 6 dies de la Copa del Món era justet, però vaig sortir convençuda!

Com sempre, dimarts i dimecres a Barcelona, ​​i dijous agafàvem la furgo juntament amb en Robert, direcció Lenzerheide. Hi arribem divendres al matí, una mica just per poder descansar bé, però no va poder ser abans. Divendres i dissabte vam reconèixer el circuit, sens dubte, el més tècnic que he fet fins ara, però no tenia por en cap sector, tenia ganes de córrer. No va sortir com m’hagués agradat, però ho vaig intentar. Sortia una altra vegada molt enrere, i quan només portàvem 2min de carrera i pensava que ja estava ben col·locada … m’enganxo amb una altra noia i cap al terra directe…i em quedo enrere del tot. Intento recuperar, però no era gens fàcil, molts taps, fang, arrels mullades, etc., i a la tercera volta, arrisco massa a una curva i cap al terra un altre cop… de fet era una  curva arribant a la zona tècnica que no tenia res, només una mica de gravilla, i unes tanques metàl·liques per dins … però la vaig entrar massa tancada, s’enganxa el meu manillar i el meu dit a la tanca. Una petita fractura a un dit, però després de les dues caigudes, no és res, i menys quan ja tenies previst descansar;)

 

I aquí acaba la meva primera part de la temporada, i per ara em queda una mica la sensació d’acabar amb un DNF. Abandonar és lo pitjor. Ho odio. Però no podia acabar. Acabar, encara que sigui malament, sempre pots treure conclusions, amb un DNF no pots treure res. Bé, jo d’aquest si, a una Copa del Món has d’estar amb tots els sentits, no regalen res.

En fi, em quedo a que estic gaudint molt de la mtb, molt més del que m’hagués imaginat, i amb aquests resultats:

 

1º Volcat UCI S2

1º QH MTB – Open Esp XCM

2º XCO St Llorenç de Morunys XCO

1º Rioja Bike Race UCI S2

1º Open Barcelona XCO – Andorra

1º Copa Cat Internacional Girona – UCI C2

11º Swiss Cup Granichen – UCI HC

1º Camp. Catalunya XCO – Ponts

11º World Championship XCM Alemania

24º World Cup XCO Andorra

DNF World Cup XCO Suiza

Ara m’agafo uns dies de descans, recuperar-me de la caiguda, i tornar-hi. Aquestes setmanes han sigut divertides, però alhora, encara que no ho demostri, passo dies que estic esgotada. Són molts viatges i entrenaments, però a això cal sumar-li que ara estic portant sis projectes a Barcelona, ​​i dos dies me’ls passo sencers a peu d’obra, dormint a la ciutat (que no m’agrada gens), el dijous tornant a casa, un o dos dies màxim, maletes i carrera de nou … en fi, des de fa moltes setmanes que no passo més de 2 nits a casa seguides i ho trobo a faltar! Aquests dies intentaré aprofitar per descansar i desconnectar una mica. La setmana que ve viatjo a Dènia a la presentació de les bicis Trek 2018 i l’altre, hi ha Campionats d’Espanya de XCO però seré baixa, el meu germà es casa i això és primordial!

 

En fi, a descansar, i quan torni, no crec que trigui més de  10 dies, espero gaudir i tornar a trobar aquestes bones sensacions que he tingut durant aquesta prima part de la temporada! 🙂